De les càries se’n parla molt. Però no sempre de manera correcta. Hi ha molts mites i moltes llegendes urbanes a partir d’aquesta patologia que afecta milions de persones a tot el món. Sabíeu que és la malaltia crònica més comuna arreu del planeta? Aquestes preguntes i respostes de les càries infantils ajuden a clarificar-ho.

Desfem mites

És important, doncs, tenir les coses clares sobre aquesta qüestió i parlar-ne amb rigor i seriositat, tot fugint de sensacionalisme, alarmismes i altres idees que no fan altra cosa que generar desinformació i conductes perilloses des del punt de vista de la nostra salut i benestar dental.

Preguntes i respostes

1. Què causa la càries?

La càries és causada per un desequilibri del sucre a la boca: els microbis que tenim a la boca l’aprofiten per convertir-lo en àcid, la qual cosa fa baixar el pH intraoral, i tot plegat acaba malmetent les dents. Aquesta exposició reiterada a l’àcid provoca una lesió a la dent, ja que fa malbé l’estructura mineral.

2. Quan poden aparèixer?

La càries pot aparèixer des del moment en què irrompen les primeres dents. És per això que cal començar una higiene rutinària des d’aquest moment: primer amb una gasa humida i posteriorment amb un raspall fi i suau.

3. Per què es produeixen?

No tot és blanc o negre. La càries apareix amb menys o menys freqüència i/o facilitat, en la combinació d’una sèrie de paràmetres: major o menor presència de bactèries que produeixen àcid; dents especialment sensibles; presència d’hidrats de carboni fermentats; temps d’exposició als àcids de les bactèries; freqüència de la neteja oral.

Malauradament, si es donen les circumstàncies idònies, es comença a perforar l’esmalt i els microbis ataquen l’interior de la dent, la dentina, que és un estructura molt més tova i ideal per a aquest tipus de microbis.

4. Quins són els signes més evidents?

La càries la detecta el dentista, o en el cas dels nens, l’odontopediatra. Si són els pares o mares els que la detecten, segurament el procés es troba en un estat força avançat. Per això és necessari que, com a mínim cada any, nens i nenes, des que són nadons, visitin periòdicament l’odontopediatra. El primer signa d’alerta és un canvi en la coloració de la dent (passa a tenir un to blanquinós sense brillantor). En casos més avançats, la coloració passa a groguenca, marronosa i negra en la zona afectada. Cal tenir especialment cura dels racons en els quals s’acumulen restes de menjar i en els quals és difícil d’arribar-hi amb un raspallat normal.

5. Fan mal?

Si la càries només afecta l’esmalt, no fa mal. Ara bé, si ja comença a afectar l’interior de la dent, les molèsties i la sensibilitats aniran augmentant en funció de l’afectació. És el moment en què fa mal quan es mengen coses dolces o begudes molt fredes o molt calentes.

6. Quins hàbits les provoquen?

El consum de caramels, begudes ensucrades, brioixeria industrial  o altres aliments riscs en sucre augmenta la possibilitat de tenir càries. Si a això hi sumem una mala higiene dental i una propensió des d’un punt de vista físic, tenim tots els elements damunt de la taula perquè apareguin les càries.

7. Són contagioses?

Qualsevol acció que impliqui un intercanvi de fluïts bucals pot contaminar de microbis la boca. Això és especialment sensible en el cas dels nens i nenes molt petits. Per tant, no s’han de netejar els xumets amb la nostra boca, no s’han de compartir coberts ni ajudar a trossejar aliments amb la nostra boca per donar-los-els.

8. Com es tracten?

Les càries s’han de tractar tant en les dents temporals com en les dents definitives. El primer pas és sanejar la infecció i, posteriorment, aplicar un segellador que tapi el forat provocat. En els casos de cavitat gran, es poden arribar a fer servir petites corones metàl·liques. L’extracció de la peça afectada sempre serà la darrera de les solucions a aplicar, és a dir, quan la infecció afecta les arrels de la dent.

9. Quines són les principals mesures de prevenció?

Indiscutiblement, una correcta higiene dental és bàsica en la prevenció de les càries. I afegim un altre element: una pasta correctament fluorada. La fluorització fa que l’esmalt de les dents esdevingui més resistent a través d’un procés químic. Això, segons l’OMS, redueix la incidència de les càries en un 50%.

I, òbviament, com havíem dit, fer que la visita periòdica al dentista es converteixi en un hàbit saludable i gens traumàtic. I tenir molta cura del consum de sucre.