Durant molt anys, l’odontologia ha estat capitalitzada per la figura masculina. O, si més no, el paper de la dona quedava relegat a un segon pla, a tasques auxiliars i de poc valor afegit. Afortunadament, amb el pas dels anys, les coses han canviat, i la balança tendeix a anivellar-se. A Oris, per exemple, hi ha una majoria femenina, 17 dones, les quals s’ocupen de tasques de responsabilitat i de valor. Odontologia amb veu de dona.

Un camí llarg i difícil            

Però, com dèiem, la dona no ho ha tingut fàcil en el camp de l’odontologia (tampoc en altres camps, és cert). El camí ha estat llarg i difícil. Tot i això, al llarg de la història, hi ha hagut petites fites que ens han fet arribar fins on som ara.

Les primeres odontòlogues catalanes van seguir els passos de les seves col·legues espanyoles i nord-americanes, en molts casos, i van començar a destacar i excel·lir en un àmbit dominat principalment per homes. Encara que no hi ha tantes referències documentades com ens agradaria, podem destacar algunes figures importants en la història de les dones en la odontologia a Catalunya.

La revolució social, cultural, política, econòmica de final del segle XIX marca també un punt d’inflexió en el camp de l’odontologia. Per bé que hi ha documentació que exposa casos de dones que exercien la professió, no va ser fins l’any 1883 que la situació s’institucionalitza. Gràcies a un reial decret del Ministeri de Foment espanyol, autoritzava les dones a exercir la professió de cirurgiana dentista.

Primeres odontòlogues

A Catalunya, la primera representant documentada va ser Maria Ferrer Calbet, que va obtenir el títol oficial l’any 1896 a la ciutat de Barcelona, per bé que va desenvolupar bona part de la seva tasca professional a Madrid. Tot i així, la professió encara era eminentment masculina, així com els col·legis. Bona prova d’això és el fet que a la documentació referent a publicacions, assistència a congressos i simposis o llibres, el paper de la dona és pràcticament inexistent.

Una altra de les figures clau, i que sovint ha estat considerada com la primera odontòloga oficial, va ser Maria Montull i Rosell, que va obtenir el títol l’any 1917 (després de fer tres cursos a Barcelona i dos a Madrid). La importància de Montull s’explica pel fet que, amb només vint anys, va muntar la seva primera consulta a la ciutat de Lleida (on el seu pare era un prestigiós odontòleg i professor). I també perquè va desenvolupar la seva carrera professional durant més de 40 anys.

Tanmateix, les dades de l’antic Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de Cataluña aportades per un estudi de Josep Maria Ustrell i Torrent revelen alguns noms al llarg dels anys: Francesca Espinell (col·legiada 77), Maria Ferrer Calbet (col·legida 52), Maria del Pilar Folch (col·legiada 169), Rosa Poy Martí (col·legiada 72 i membre de la Comissió de Cultura i Higiene l’any 1931) o Clara Rosas Gómez de Sola (col·legiada 208, que el 1914 va participar al VII Congreso Nacional de Odontología.

Mirant cap al futur

Tot i que la presència de la dona en el món de l’odontologia ha estat fluctuant (i se’n tenen més aviat poques dades), és evident que van jugar un paper crucial en el desenvolupament de la professió i van obrir el camí per a les futures generacions de dones odontòlogues a Catalunya. El seu llegat continua sent un exemple de determinació i excel·lència professional en el camp de la odontologia. Per tot això podem dir que, actualment, l’odontologia té veu de dona.

Potser t’interessa: Laia Chacón: “La capacitat de sacrifici, de lluita i de voler millorar cada dia ens han portat a on som ara”