Odontopediatria

A la Clínica Dental Oris hem creat un servei d’odontopediatria seguint dos criteris:  en primer lloc, només odontopediatres especialitzats atenen els nens (no odontòlegs generalistes), per tal de garantir la màxima qualitat de l’atenció dental dels més menuts. I en segon terme, hem creat un ambient agradable per als més petits a través de tècniques conductuals, per tal que l’experiència d’anar al dentista els sigui positiva.

Odontopediatria

A la Clínica Dental Oris tenim especialistes en la salut dental dels petits

Els odontopediatres d’Oris estan especialment formats en aquesta branca de l’odontologia i, com a especialistes, són experts en la prevenció i el tractament dels problemes bucodentals infantils, com la reconstrucció de dents de nens.

La salut dental dels adults depèn, en bona part, del manteniment d’una salut dental correcta des des petits. Per això, a continuació us expliquem alguns dels dubtes més freqüents sobre la salut dental dels més menuts.

Què he de fer si el meu nen/a rep un cop a la dent?

La primera recomanació és que, si el vostre nen o nena rep un cop fort a la boca, acudeixi d’urgències a l’odontopediatria. Cal explorar el nen i fer-li radiografies per veure exactament quin és l’abast i si ha afectat les dents.

La dent de llet afectada pot adquirir un color negre. En farem un seguiment amb revisions periòdiques per evitar possibles complicacions posteriors (necrosi, abscessos, cel·lulitis, etc.).

La dent definitiva que sortirà després pot patir-ne seqüeles: taques de color groc-marró, afectació de l’arrel o canvi de posició. Però podeu estar tranquils, perquè aquestes afectacions es poden detectar i tractar quan surt la dent.

Els tractaments disponibles per a les dents de llet

Si la dent es fractura, cal fer-ne la reconstrucció amb un material blanc (composite).

Si hi ha afectació del nervi, es pot dur a terme un tractament anomenat pulpotomia i, posteriorment, la reconstrucció del fragment trencat.

En canvi, ei es produeix la caiguda completa de la dent (el que anomenem avulsió), col·locarem una pròtesi per recuperar-ne les funcions i millorar l’aparença estètica del nen. Alguns nens molt petits no la toleren, però la majoria, sí. El que no farem mai és reimplantar una dent de llet.

Finalment, si la dent presenta mobilitat, cal fer controls periòdics. Pot ser necessari extreure la dent. En qualsevol cas, mai no es ferulitza un dent de llet.

Els tractaments disponibles per a les dents definitives

Si el teu nen o nena s’ha fracturat una dent definitiva, podem fer una reconstrucció estètica. En canvi, si per les radiografies observem que el traumatisme li ha afectat el nervi de la dent, haurem de valorar una endodòncia i una reconstrucció estètica.

En aquells casos en què la dent es bellugui, haurem de fer una ferulització immediata, durant les 24 hores posteriors al traumatisme. Per això és imprescindible actuar amb la màxima celeritat quan el vostre nen rebi un cop fort a les dents.

Si, en canvi, a conseqüència d’un cop, al vostre fill o filla li cau la dent, és molt important que la conservi en un medi humit (per exemple, en un got amb sèrum o llet, o a la boca mateix, però no l’emboliqueu mai amb tovallons o mocadors). També heu de procurar no tocar la zona de l’arrel de la dent, i podeu intentar recol·locar la dent al seu lloc, rentant-la prèviament amb llet o amb sèrum fisiològic. Un cop hàgiu fet això, visiteu urgentment el vostre odontopediatre, perquè us pugui fer una reimplantació o una ferulització. Si us convé, podeu contar-nos a la Clínica Dental Oris, al barri de les Corts de Barcelona, a través de Whatsapp o al telèfon 93.409.06.47.

Com he de cuidar les dents del meu nadó?

Abans d’explicar-te com has de tenir cura de les dents del teu fill o filla, deixa’ns comentar-te que els canvis hormonals durant l’embaràs augmenten el risc que les embarassades pateixin malalties gingivals. Per això, us recomanem que les dones embarassades us raspalleu minuciosament les dents com a mínim dues vegades al dia amb un raspall dental de filaments suaus i una pasta de dents amb fluor. Per poc que pugueu, feu també una neteja interdental diària amb seda dental. Es tracta de prevenir qualsevol malaltia perquè, a més, heu de recordar que sotmetre’s a una radiografia durant l’embaràs comporta risc i, per tant, cal evitar-ho. Finalment, us aconsellem que informeu al vostre dentista que esteu embarassades així com els canvis de medicació.

Aclarit això, abordem la salut dentals dels nadons. Molts pares i mares es pensen que les dents dels nadons no cal cuidar-les gaire perquè són de llet i al cap de pocs anys es canviaran per les “dents de debò”. Però no és així: la salut dental dels nadons comença des que neix. De fet, és altament recomanable que, fins i tot abans que el nadó tingui dents, els netegeu les genives i la llengua després de cada àpat, arrossegant amb una gasa les restes de llet o d’altres aliments.

A quina edat surten les primeres dents?

Cap als 6 mesos, comencen a sortir els dos incisius centrals inferiors dels nadons. I cap als 30-36 mesos, es completa la dentició de llet, que està formada per 20 dents. Les criatures aguantaran fins als 6 anys amb aquestes dents.

Certament, el procés natural de sortida de les dents és incòmode i molest per al nadó.

Els símptomes més habituals són baveig augmentat, que pot produir petites diarrees; irritabilitat, problemes del son, rebuig del menjar i tendència a mossegar objectes durs. A diferència del que força gent creu, la sortida de les dents no causa febre. Per tant, si el nen presenta febre alta, l’hauríeu de portar al pediatra perquè en determini la causa.

Si veieu que el vostre fill té molta molèstia per la sortida de les dents de llet, li podeu proporcionar un objecte fred perquè el mossegui. Existeixen productes analgèsics de venda en farmàcia. En qualsevol cas, cal evitar que es raspin o tallin les genives.

Quan surten les dents definitives?

Entre els 6 i els 8 anys surten els quatre incisius superiors i inferiors i els queixals dels 6 anys. I entre els 10 i els 12 anys, surten els premolars, els ullals i els queixals dels 12 anys. Finalment, als 18 anys apareixen els queixals del seny.

Tot i així, cada nen té el seu propi rellotge biològic. Es considera normal un retard o un avançament com a màxim d’un any i mig. Més enllà, parlaríem d’erupció precoç o tardana. A la nostra consulta fem visites periòdiques i, si és necessari, controls radiològics per valorar l’evolució del vostre fill.

Com puc evitar que el meu nen tingui càries?

A la Clínica Dental Oris, al barri de les Corts de Barcelona, sabem que, malgrat haver millorat el problema de la càries al nostre país, gairebé el 100 % dels infants de 12 anys n’ha tingut alguna. Però, per què tenim càries? La principal raó és que, quan consumim aliments, la placa bacteriana produeix àcids que poden fer malbé l’esmalt de les dents. Les lesions que se’n deriven són les càries, que van augmentant de mida i poden provocar, fins i tot, la pèrdua de la dent.

Les conseqüències de la càries per al meu fill/a

Una de les conseqüències més greus de la càries en dents de llet és que el nen o nena no pot preparar els aliments correctament i, per tant, assimilarà malament els nutrients en l’etapa de més creixement corporal.

D’altra banda, la càries pot generar infeccions bucals (flegmons), amb risc de disseminació dels bacteris per la via sanguínia, que pot produir endocarditis bacteriana, febre reumàtica o problemes renals. Així mateix, les càries poden provocar als nens:

  • Falta d’espai per a les dents permanents.
  • Dolor dental.
  • Sensibilitat a l’hora de menjar aliments o begudes freds i calents.
  • Inflamació de genives (gingivitis)
  • Malaltia periodontal (piorrea).

Com evitar les càries

Les causes principals de la càries són la falta d’higiene i el consum excessiu de sucre entre àpats i abans d’anar-se’n al llit. Això afavoreix la formació de la placa bacteriana, una placa blanca que s’adhereix a la dent formada per múltiples bacteris. Si es calcifica, se’n diu tosca dental. Per tant, és imprescindible que els vostres fills mantinguin la higiene de les seves dents després dels àpats i que evitin el consum excessiu de sucre entre àpats i abans d’anar-se’n a dormir. D’altra banda, us deixem un seguit de recomanacions per evitar la càries dels vostres fills a través d’una dieta saludable i de l’ús del fluor.

Dieta saludable per evitar la càries

  • Mal costums: Eviteu el mal costum de posar sucre o mel al xumet o mantenir el biberó al bressol del nadó durant tota la nit (encara que sigui amb llet materna), perquè pot causar les anomenades càries de biberó o rampants a les dents de llet. Si el teu nadó necessita jugar amb un biberó per adormir-se, emplena’l d’aigua.
  • Potenciar la lactància materna: És l’alimentació ideal en els primers mesos de vida i, per tant, en la mesura del possible, la més recomanable. La llet materna és rica en lactosa, que és menys perjudicial per a les dents que la llet artificial, que conté sacarosa.
  • Evitar el consum excessiu d’hidrats de carboni: És el factor dietètic més important en relació amb la càries dental. Sobretot els aliments ensucrats enganxosos, com ara llaminadures, galetes, ganxets i begudes ensucrades.
  • Evitar la ingesta d’aliments ensucrats entre àpats i abans d’anar-se’n al llit. Mentre es dorm es redueixen els mecanismes de defensa, com la saliva i els moviments de llengua i llavis i, per tant, quedem exposats.
  • La freqüència d’ingestió de sucre és més important que la quantitat. Si el desig de menjar dolços és molt fort, s’aconsella consumirne durant els àpats i raspallar-se les dents després.
  • Substituir els dolços per fruita, entrepans i fruita seca. No s’ha de prohibir el consum de dolços, però sí ensenyar-los que són un aliment ocasional. Han d’aprendre a dur una dieta equilibrada amb una aportació variada de nutrients.

El fluor ens ajuda a prevenir la càries

  • Dentrífics fluorats: són útils per lluitar en contra la càries, però s’han de complementar amb col·lutoris i aplicacions tòpiques professionals. N’hi ha de diferents gustos per afavorir-ne l’ús per part dels infants. Pel que fa a la quantitat, a partir de 3 anys, podem utilitzar l’equivalent a un gra d’arròs; i a partir de 9 anys, l’equivalent a un pèsol.
  • Glopejar fluor: hi ha col·lutoris d’ús diari amb concentració de fluor del 0,05 % o col·lutoris d’ús setmanal amb concentracions de fluor del 0,2 %. Aquests últims són els que es fan servir en campanyes escolars. Abans d’anar-se’n al llit és el moment ideal. L’efectivitat dels col·lutoris depèn d’un raspallat previ correcte i que s’eviti el consum de llet (el calci anul·la l’efecte del fluor) o d’altres aliments després.
  • Pastilles de fluor: es poden utilitzar però només sota prescripció del pediatre. Cal ajustar-ne la dosi a l’edat del nen. Indicades fins als 6 anys, edat en la qual finalitza la formació i la calcificació de les dents permanents.
  • Aplicacions tòpiques professionals: s’empra fluor en gel en concentracions altes, aplicat en unes cubetes adaptades a la grandària de la boca del nen. Les fa l’odontòleg en el gabinet dental per als nens d’entre 6 i els 16 anys. Se’n fa una sessió cada 6 mesos.

S’han d’empastar les dents de llet?

Si malgrat tot el teu nen o nena tenen càries, haurem d’empastar la dent perquè, altrament, pot provocar un focus infecciós que, a la llarga, pot perjudicar la salut del nen. Per facilitar la detecció de les càries, cal visitar l’odontòleg cada 6 mesos. Si ho necessiteu, ens podeu contactar a la Clínica Dental Oris a través del Whatsapp o del telèfon 93.409.06.47.

Finalment, si és massa tard per salvar una dent de llet, s’haurà d’extreure. En el buit, és molt important col·locar-hi un aparell anomenat mantenidor d’espai per evitar de perdre espai per a la futura dent permanent.

En resum, us aconsellem prevenir les càries dels vostres fills mitjançant el raspallat dental, la dieta, el fluor, els segelladors de fissures i les revisions periòdiques a la consulta. És important inculcar hàbits a edats primerenques, perquè aprenen i assimilen més de pressa.