Demaneu cita emplenant aquest formulari i ens posarem en contacte amb vosaltres tan aviat com sigui possible:
Nom

Correu electrònic

Telèfon

Quin dia voleu concertar una cita?

A quina hora voleu concretar la cita?
:

 
De dilluns a dijous de 9h-13h i 15h-20h
Divendres de 9-13h i de 15h-19h

Assumpte

Missatge

Com preferiu que ens hi posem en contacte?
 Telèfon Correu electrònic

 


« Tornar a l'inici
Carrer de Joan Güell, 108, 08028 Barcelona
934 09 06 47
info@clinicadentaloris.com www.clinicadentaloris.com
« Torna a l'inici


També confien en nosaltres


Oris s’ha guanyat en tot aquest temps la confiança de grans companyies.

Companyies que veuen reflectides la garantia, el servei, l’experiència i la qualitat que ofereixen els nostres especialistes.






« Torna a l'inici

Responsabilitat Social Corporativa


Conscients de la realitat econòmica i de la creixent necessitat social, l’any 2005, la Clínica Dental Oris va iniciar la seva tasca solidària amb l’objectiu de que pacients amb pocs recursos econòmics puguin fossinpoguessin ser atesos a la nostra clínica.

D’aquesta manera, cada any tractem a les nostres instal•lacions desenes de persones derivades pel Centre de Serveis Socials de les Corts. La Clínica Dental Oris assumeix els costos de pràcticament la totalitat dels tractaments.

D’aquesta manera, volem contribuir al benestar de persones amb dificultats econòmiques del nostre barri puguin mantenir una bona salut bucodental. A la Clínica Dental Oris ens agrada ajudar els nostres veïns.


« Torna a l'inici

L'equip mèdic un a un


Dra.Laia Chacón Canut, col.3996
Directora Mèdica
Llicenciada en Odontologia
Postgrau en Pròtesi Bucal
Postgrau en Estètica Dental
Dr.Ignasi Chacón Canut, col.4.699
Director Mèdic
Llicenciatura en Odontologia
Postgrau de Pròtesi Bucal
Màster en Ortodòncia
Diplomat en Ortodòncia per la
Charles H.Tweed Foundation
2009 (Tucson, EE.UU.)
Especialista en Invisalign
Especialista en ortodòncia lingual
Màster en Ortodòncia Invisible
Categoria Invisalign Platinium Doctor
Pràctica en exclusiva d'ortodòncia
Dra.Nuria Bertos Quílez, col.4942
Llicenciada en Odontologia
Màster en Periodòncia
Dra.Beatriz de Tapia, col.2801853
Llicenciada en Odontologia
Màster en Periodòncia
Dr.Xavier Martínez Fuster, col.34992
Llicenciat en Medicina
Especialista en cirurgia oral i maxil·lofacial
Dr.Ignasi Chacón Canut, col.4.699
Director Mèdic
Llicenciatura en Odontologia
Postgrau de Pròtesi Bucal
Màster en Ortodòncia
Diplomat en Ortodòncia per la
Charles H.Tweed Foundation
2009 (Tucson, EE.UU.)
Especialista en Invisalign
Especialista en ortodòncia lingual
Màster en Ortodòncia Invisible
Categoria Invisalign Platinium Doctor
Pràctica en exclusiva d'ortodòncia
Dra.Andrea Moreno Bosch, col.4499
Llicenciada en Odontologia
Màster en Odontopediatria
Dra.Sandra Oliver i Laguna, col.5138
Llicenciada en Odontologia
Màster en Odontopediatria
Dra.Clara Duarte Fernández-Dueto, col.5444
Llicenciada en Odontologia
Màster en Endodòncia
Dra.Elsa Ramis Domínguez, col.3969
Llicenciada en Odontologia
Postgrau en Estètica Dental
Dra.Pamela Marrero Ruiz, col.4726
Llicenciada en Odontologia
Màster en Pròtesi Bucal i ATM

« Torna a l'inici


També confien en nosaltres






« Torna a l'inici

L'embaràs i el nadó

Els canvis hormonals que es produeixen durant l’embaràs augmenten el risc de patir alguna malaltia gingival.

Raspalleu-vos minuciosament les dents com a mínim dues vegades al dia amb un raspall dental de filaments suaus i una pasta de dents amb fluor.

Feu neteges interdentals diàriament amb seda dental.

Informeu el dentista sobre l’embaràs i els canvis de medicació.

Recordeu que sotmetre’s  a una radiografia durant l’embaràs implica un risc.

Visiteu regularment el dentista per fer-vos les revisions periòdiques.

Odontopediatria

Dra. Andrea Moreno Bosch Col.4.499 / Dra. Sandra Oliver i Laguna Col.5.138

El servei d’odontopediatria de la Clínica Dental Oris dóna un servei integral de salut dental per a infants, en un ambient que els és agradable. Treballem perquè la visita al dentista sigui una experiència positiva mitjançant tècniques conductuals.

Els odontopediatres d’Oris estan especialment formats en aquesta branca de l’odontologia, i són experts en la prevenció i el tractament dels problemes bucodentals infantils. És important que els nens i les nenes es familiaritzin des de ben menuts amb el manteniment d’una salut dental correcta.

Consells en odontopediatria

Coneixeu tots els consells de la Clínica Dental Oris perquè els més petits mantinguin una salut dental correcta.

Traumatismes
Què cal fer si es rep un cop en una dent de llet?
Què cal fer si es rep un cop en una dent definitiva?
Dents noves
Molesten les dents de llet quan surten?
Quan es canvien les dents de llet per les permanents?
És dolent que es retardi la sortida de les dents?
L’embaràs i el nadó
L’embaràs i la higiene oral
La càries
Per què cal cuidar les dents de llet?
Quins riscos implica per al nen?
Cal empastar les dents i els queixals de llet?
Què és un mantenidor d’espai?
Com es poden prevenir les càries?
Biberó y càries
La dieta
Evitar costumbres
La lactància materna
El consum excessiu de d’hidrats de carboni
Evitar la ingesta d’aliments ensucrats
La freqüència d’ingestió de sucre
Promoure en el nen hàbits alimentaris sans
El fluor
Glopejar fluor
Pastilles de fluor
Aplicacions tòpiques professionals

Traumatismes

En cas de rebre un cop a la boca, s’ha d’acudir urgentment a l’odontopediatra, per a fer-ne un diagnòstic i aplicar-hi el tractament oportú. Cal explorar el nen i fer-li radiografies.

La dent de llet afectada pot adquirir un color negre. En farem un seguiment amb revisions periòdiques per evitar possibles complicacions posteriors (necrosi, abscessos, cel•lulitis, etc.).

La dent definitiva que sortirà després pot patir-ne seqüeles: taques de color groc-marró, afectació de l’arrel o canvi de posició. Aquestes afectacions es detecten i es tracten quan surt la dent.

Enrere

Què cal fer si es rep un cop en una dent de llet?

Si la dent es fractura, cal fer-ne la reconstrucció amb un material blanc (composite).

Si hi ha afectació del nervi, cal fer un tractament anomenat pulpotomia i, posteriorment, la reconstrucció del fragment trencat.

Si es produeix la caiguda completa de la dent (avulsió), s’hi col·loca una pròtesi per recuperar-ne les funcions i millorar l’aparença estètica del nen. Alguns nens molt petits no la toleren. Mai no es reimplanten les dents de llet.

Si presenta mobilitat, cal fer controls periòdics. Pot ser necessari extreure la dent. Mai no es ferulitzen les dents de llet.

 

Enrere

Què cal fer si es rep un cop en una dent definitiva?

Segons el nivell d’afectació, se seguirà el tractament següent:
Fractura d’algun fragment: reconstrucció estètica.
Afectació del nervi: endodòncia i reconstrucció estètica.
Mobilitat: ferulització immediata (durant les 24 hores posteriors).
Caiguda de la dent: reimplantació i ferulització.
Mesures urgents si cau una dent definitiva:

  • Conservar la dent en un medi humit: got amb sèrum, llet o a la boca mateixa; no embolicar-la mai en tovallons o mocadors.
  • No tocar la zona de l’arrel de la dent.
  • Intentar recol·locar la dent al seu lloc, rentant-la prèviament amb llet o amb sèrum fisiològic.
  • Acudir a l’odontopediatra
  • Nosaltres farem el tractament i el seguiment adequats.

Enrere

Dents noves

A quina edat surten les primeres dents?

Als 6 mesos, començant pels dos incisius centrals inferiors. Cap als 30-36 mesos, es completa la dentició de llet: 20 dents. El nen es mantindrà sense recanvis fins als 6 anys.

Enrere

Molesten les dents de llet quan surten?

Sí, aquest procés natural és incòmode i molest per al nadó. Els símptomes més habituals són baveig augmentat, que pot produir petites diarrees; irritabilitat; problemes del son; rebuig del menjar i tendència a mossegar objectes durs. La sortida de les dents no causa febre. Si el nen presenta febre alta, cal acudir al pediatra per determinar-ne la causa.

Què fer per a alleujar aquestes molèsties?

Aquest malestar pot alleujar-se mossegant un objecte fred. Existeixen productes analgèsics de venda en farmàcies. Mai no s’han de raspar o tallar les genives.

Enrere

Quan es canvien les dents de llet per les permanents?

Aquest canvi es fa en dues fases:

Entre els 6 i els 8 anys: quatre incisius superiors i inferiors i els queixals dels 6 anys.

Entre els 10 i els 12 anys: premolars, ullals i queixals dels 12 anys.

18 anys: queixals del seny.

Enrere

És dolent que es retardi la sortida de les dents?

Cada nen té el seu propi rellotge biològic. Es considera normal un retard o un avançament com a màxim d’un any i mig. Més enllà, parlaríem d’erupció precoç o tardana. A la nostra consulta fem visites periòdiques i, si és necessari, controls radiològics per valorar l’evolució del vostre fill.

Enrere

L’embaràs i el nadó

Atenció odontològica per al nadó

Netegeu-li amb una gasa les genives i la llengua després de cada àpat, arrossegant les restes de llet o d’altres aliments.

Enrere

L’embaràs i la higiene oral

Els canvis hormonals produïts durant l’embaràs augmenten el risc de patir malalties gingivals.

Raspalleu-vos minuciosament les dents com a mínim dues vegades al dia amb un raspall dental de filaments suaus i una pasta de dents amb fluor.

Feu neteges interdentals diàriament amb seda dental.

Informeu el dentista sobre l’embaràs i els canvis de medicació. Sotmetre’s a una radiografia durant l’embaràs implica un risc.

Visiteu regularment el dentista per fer les revisions periòdiques.

Enrere

La càries

La placa bacteriana produeix àcids a partir de la nostra alimentació que poden atacar l’esmalt de les dents. Encara que l’esmalt és la substància més dura del nostre organisme, aquests àcids el dissolen. Les lesions que se’n deriven (càries) van augmentant de mida, la qual cosa pot produir la pèrdua de la dent.

A la Clínica Dental Oris sabem que, malgrat haver millorat el problema de la càries al nostre país, gairebé el 100 % dels infants de 12 anys n’ha tingut alguna.

En edats infantils, i en relació amb a la dentició permanent, s’ha produït una disminució important del percentatge de prevalença de la càries, que ha passat d’un 68 % l’any 1993 a un 43 % actual, en el grup de nens de 12 anys. La situació és molt similar per al grup de 15 anys. Els índexs de càries en aquestes edats s’han reduït pràcticament a la meitat.

Entre els adults joves (35-44) no hi ha hagut modificació en la prevalença de la càries, encara que veiem una disminució de la gravetat del procés, amb un índex de càries de 8,4 (l’any 1993era de 10,9 ). En persones d’entre 65 i 74 anys, també observem a una disminució significativa: es passa d’un 21,1 l’any 1993 al 18,1 actual.

Enrere

Quines en són les causes?

Les causes principals de la càries són la falta d’higiene i el consum excessiu de sucre entre àpats i abans d’anar-se’n al llit. Això afavoreix la formació de la placa bacteriana, una placa blanca que s’adhereix a la dent formada per múltiples bacteris. Si es calcifica, se’n diu tosca dental.

Enrere

Per què cal cuidar les dents de llet?

La càries en dents de llet impedeix preparar els aliments perquè es digereixin correctament, la qual cosa fa que s’assimilin malament els nutrients en l’etapa de més creixement corporal.

Enrere

Quins riscos implica per al nen?

Infeccions bucals (flegmons), amb risc de disseminació dels bacteris per la via sanguínia, que pot produir endocarditis bacteriana, febre reumàtica o problemes renals.
Falta d’espai per a les dents permanents.
Dolor dental.
Sensibilitat a l’hora de menjar aliments o begudes freds i calents.
Inflamació de genives (gingivitis) i malaltia periodontal (piorrea).

Enrere

Cal empastar les dents i els queixals de llet?

Sempre. Les caries poden provocar focus infecciosos que ala llarga poden ser perjudicials per a la salut del nen. Per facilitar la detecció de les caries, cal visitar l’odontòleg cada 6 mesos.

Enrere

Què és un mantenidor d’espai?

Si és massa tard per salvar una dent de llet, s’extreu. En el buit, cal col·locar-hi un aparell anomenat mantenidor d’espai per evitar de perdre espai per a la futura dent permanent.

Enrere

Com es poden prevenir les càries?

Mitjançant el raspallat dental, la dieta, el fluor, els segelladors de fissures i revisions periòdiques a la nostra consulta. És important inculcar hàbits a edats primerenques, perquè aprenen i assimilen més de pressa.

Enrere

Biberó i càries

Deixar el nadó al bressol amb un biberó que contingui llet (inclosa la materna), un preparat per a biberó o un suc, pot provocar càries. Si el teu nadó necessita joguinejar amb un biberó per adormir-se, emplena’l d’aigua. .

Enrere

La dieta

Evitar costums

Com ara posar sucre o mel al xumet o mantenir el biberó a la boca tota la nit. Això provoca l’aparició de les anomenades càries de biberó o rampants a les dents de llet.

Enrere

La lactància materna

És l’alimentació ideal en els primers mesos de vida. La llet materna és rica en lactosa, que és menys perjudicial per a les dents que la llet artificial, que conté sacarosa.

Enrere

El consum excessiu d’hidrats de carboni

És el factor dietètic més important en relació amb la càries dental. Sobretot els aliments ensucrats enganxosos, com ara llaminadures, galetes, ganxets i begudes ensucrades.

Enrere

Evitar la ingesta d’aliments ensucrats

Entre àpats i abans d’anar-se’n al llit. Mentre es dorm es redueixen els mecanismes de defensa, com la saliva i els moviments de llengua i llavis.

Enrere

La freqüència d’ingestió de sucre

És més important que la quantitat. Si el desig de menjar dolços és molt fort, s’aconsella consumir‑ne durant els àpats i raspallar-se les dents després.

Enrere

Promoure en el nen hàbits alimentaris sans

Substituir els dolços per fruita, entrepans i fruita seca. No s’ha de prohibir el consum de dolços, però sí ensenyar-los que són un aliment ocasional. Han d’aprendre a dur una dieta equilibrada amb una aportació variada de nutrients.

Enrere

El fluor

Dentífrics fluorats

Són insuficients contra la càries. S’han de complementar amb col·lutoris i aplicacions tòpiques professionals.
N’hi ha de diferents gustos per afavorir-ne l’ús per part dels infants
Quantitat en infants a partir de 3 anys: l’equivalent a un gra d’arròs.
Quantitat en infants a partir dels 9 anys: l’equivalent a un pèsol.

Enrere

Gloplejar fluor

Hi ha col·lutoris d’ús diari amb concentració de fluor del 0,05 % o col·lutoris d’ús setmanal amb concentracions de fluor del 0,2 %. Aquests últims són els que es fan servir en campanyes escolars. Abans d’anar-se’n al llit és el moment ideal. L’efectivitat dels col·lutoris depèn d’un raspallat previ correcte i que s’eviti el consum de llet (el calci anul·la l’efecte del fluor) o d’altres aliments després.

Enrere

Pastilles de fluor

Prescrites pels pediatres. Cal ajustar-ne la dosi a l’edat del nen. Indicades fins als 6 anys, edat en la qual finalitza la formació i la calcificació de les dents permanents.

Enrere

Aplicacions tòpiques professionals

S’empra fluor en gel en concentracions altes, aplicat en unes cubetes adaptades a la grandària de la boca del nen. Les fa l’odontòleg en el gabinet dental. Entre els 6 i els 16 anys. Se’n fa una sessió cada 6 mesos.

Enrere